Què és?
Exploració que mitjançant l'ús de raigs X i de materials de contrast que s'administren a través de diferents vies, permet l'obtenció d'imatges de diferents parts del cos. L'equip de radiologia empleat consta d'un tauler pla que incorpora un braç mòbil amb el tub de raigs X, que es desplaça sobre la taula.
Catàleg
TRÀNSIT ESOFAG-GASTRO-DUODENAL (TEGD) I TRÀNSIT ESOFAG-GASTRO-DUODENAL I INTESTINAL (TEGDI)
És un estudi amb raigs X de l'esòfag, estómac i duodè (TEGD), podent també incloure l'intestí prim (TEGDI). Després de prendre per via oral un contrast anomenat bari, es realitzen diverses radiografies al llarg del seu pas per esòfag, estómac, duodè i, si s'escau, intestí prim, per valorar la forma i funció d'aquestes estructures digestives, i detectar anomalies ( úlceres, tumors, inflamació).
Està indicat en casos de dificultat per empassar (disfàgia), molèsties al tòrax, dolor abdominal, regurgitació de l'aliment, vòmits o sang en la femta.
Preparació
No haurà menjar ni beure les set hores prèvies a la realització de l'exploració. Si el seu estómac no està completament buit l'exploració no serà vàlida.
És convenient que durant aquest període no fumi, ja que el tabac pot provocar l'augment de la secreció gástricay reduir la qualitat de les imatges.
Com es realitza la prova i quina durada té?
Abans de realitzar la prova haurà despullar, descalçar-se i col · locar una bata. Haurà desposseir-se de joies i objectes metàl · lics.
Un cop comença l'exploració, haurà beure el bari i se li indicaran les diferents posicions que ha d'adoptar sobre la taula de l'equip de radiologia. Es veu el pas del bari al llarg del tub digestiu, i simultàniament es veuen les imatges en un monitor i s'obtenen les radiografies.
L'exploració té una durada aproximada de 20 minuts, si es realitza trànsit intestinal s'allargarà dues hores més, aquest és un temps aproximat que varia en cada pacient i està en relació amb la rapidesa amb que passi el bari per l'intestí.
Un cop finalitzada la prova pot fer un règim normal de menjars.
És convenient que durant el dia prengui abundants líquids per eliminar més fàcilment el bari.
És una exploració dolorosa?
No
Qui interpreta els resultats?
Un metge especialista en Radiologia interpreta les imatges i emet un informe radiològic escrit dirigit al metge que li ha sol·licitat l'exploració.
Quins són els beneficis comparats amb els riscos?
L'estudi gastroduodenal i intestinal és una exploració molt segura, es prenen totes les precaucions per reduir la radiació al màxim.
Hi ha una molt escassa probabilitat que es produeixi una obstrucció.
Quines limitacions té la prova?
No s'ha de fer en pacients amb obstrucció intestinal.
No es realitzarà la prova a dones embarassades o amb sospita d'embaràs.
ENEMA OPAC
Què és?
És un estudi amb raigs X de l'intestí gros (còlon). Després inroducir per via rectal un contrast anomenat bari, es realitzen diverses radiografies al llarg del seu pas pel còlon, per valorar la forma i funció d'aquestes estructures digestives, i detectar anomalies (tumors, inflamació).
Està indicat en casos de diarrea crònica, sang a la femta, dolor abdominal, síndrome del còlon irritable, pèrdua de pes no justificada, canvi en l'hàbit intestinal.
Com és la preparació que he de fer?
La preparació persegueix aconseguir una neteja màxima del còlon. En línies generals consisteix en:
Dos dies abans de la prova, fer una dieta pobra en residus (arròs, pasta, carn o peix a la planxa etc...).
El dia previ prendrà un preparat evacuant i el dia de l'exploració, depenent del tipus de preparació que hagi realitzat, abans d'anar al Servei de Radiologia es posarà un ènema de neteja.
Recordeu que és important seguir les instruccions perquè la prova sigui correcta i evitar la repetició l'exploració.
Prendrà, si en té, el seu tractament habitual amb una petita quantitat d'aigua.
Com es fa la prova i quina durada té?
Abans de realitzar la prova haurà despullar, descalçar-se i col·locar una bata. Haurà desposseir-se de joies i objectes metàl·lics.
Un cop comença l'exploració, primer li realitzaran una radiografia de l'abdomen per valorar el grau de neteja del còlon i altres possibles anomalies. A continuació, li col·locaran una sonda al recte que per l'altre extrem va unida a una bossa que conté el contrast de bari diluït. S'introdueix lentament el contrast es realitzen radiografies en diferents posicions. A continuació es col·loca la bossa per sota del nivell de la taula d'exploració per afavorir la sortida del bari, que vostè haurà d'eliminar en la seva totalitat en la neteja. Després se'n va a dormir de nou a la taula per obtenir una darrera radiografia amb l'evacuació del contrast.
L'exploració té una durada aproximada de 30 minuts.
Un cop finalitzada la prova pot fer vida normal i prendrà abundants líquids durant 24 hores per eliminar el contrast. La femta poden aparèixer blanquinoses uns dies, està en relació amb el contrast.
És una exploració dolorosa?
Durant la realització de la prova pot notar alguna molèstia abdominal sense arribar a sentir dolor.
Qui interpreta els resultats?
Un metge especialista en Radiologia interpreta les imatges i emet un informe radiològic escrit que serà dirigit al metge que li ha sol·licitat l'exploració.
Quins són els beneficis comparats amb els riscos?
El ènema opac proporciona una informació important al metge que ha sol·licitat la prova.
És una prova amb escasses complicacions. Ocasionalment pot haver una sortida del contrast a través d'una perforació desconeguda. Encara més infreqüentment el bari pot causar obstrucció en el còlon.
Es prenen precaucions per reduir la radiació al màxim.
Quines limitacions té la prova?
El ènema opac no s'ha de realitzar en persones amb dolor abdominal intens oa qui se li hagi practicat una biòpsia de còlon recentment o quan se sospiti una perforació intestinal.
No es realitzarà la prova a pacients embarassades o amb sospita d'embaràs.
HISTEROSALPINGOGRAFIA
Què és?
És una exploració que mitjançant l'ús de raigs X permet la valoració de les trompes de Fal · lopi i l'úter mitjançant l'ús d'un contrast iodat administrat després de la col·locació d'una sonda per via vaginal.
S'utilitza sobretot per valorar la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi, conductes pels quals l'òvul passa des de l'ovari fins a l'úter. Si aquestes trompes no són permeables, l'embaràs no és possible. Per tant, la principal indicació és l'estudi d'esterilitat primària.
També s'usa per a l'estudi d'infertilitat, així com per valorar la forma, situació o altres alteracions de l'úter.
Preparació
És important assegurar-nos que no està embarassada en aquest moment, per la qual cosa haurà de realitzar una prova d'embaràs prèvia al procediment.
També hem de tenir seguretat que no té infeccions de l'aparell genital,
hemorràgies o "regles" abundants en aquest moment, o no li hagin fet un raspat o un altre procediment similar en els últims dies. Si es produeix alguna d'aquestes circumstàncies, ha de comunicar al metge abans de realitzar la prova.
És recomanable no mantenir relacions sexuals el dia anterior a la prova i fins uns dies després.
Com es fa la prova i que durada té?
Abans de realitzar la prova haurà despullar, descalçar-se i col·locar una bata. Haurà desposseir-se de joies i objectes metàl·lics.
Un cop comença l'exploració, es col·loca un catèter a través de la vagina fins a arribar al coll uterí, per després injectar un contrast iodat. Mentre s'injecta, s'obtenen imatges radiogràfiques que permeten valorar la forma i mida de l'úter, i si el pas de contrast a través de les trompes de Fal·lopi és correcte.
L'exploració té una durada aproximada de 20 minuts.
És una exploració dolorosa?
És possible que es produeixi una lleugera molèstia o dolor pel pas del contrast a l'abdomen. Això generalment dura pocs minuts, encara que pot persistir, o aparèixer
hores després. Generalment es calma amb analgèsics comuns.
Qui interpreta els resultats?
Un metge especialista en Radiologia interpreta les imatges i emet un informe radiològic escrit que serà dirigit al metge que li ha sol·licitat l'exploració.
Quins són els beneficis comparats amb els riscos?
La histerosalpingografia proporciona una informació important al metge que ha sol·licitat la prova.
És una prova amb escasses complicacions. Hi pot haver un petit sagnat vaginal en les primeres hores, de manera que heu d'emprar compresa. Altres riscos de la prova són l'aparició d'hemorràgies, infeccions, etc. Aquests són molt rars, i de produir, generalment lleus.
L'exploració utilitza contrast iodat, i si bé en no administrar per via intravenosa la possibilitat de reacció al · lèrgica és mínima, en cas d'antecedents al · lèrgics ha de comunicar abans de realitzar l'exploració, per la possibilitat d'emprar una tècnica alternativa (ecografia, laparoscòpia, histeroscòpia ).
Es prenen precaucions per reduir la radiació al màxim.
UROGRAFIA INTRAVENOSA
Què és?
Una Pielografia o Urografia intravenosa (UIV) és una exploració en la qual es prenen diverses radiografies després d'injectar en una vena del braç del pacient una substància de contrast que ràpidament es concentra en els ronyons i s'elimina amb l'orina.
Permet diagnosticar alteracions que poden afectar l'aparell urinari (malformacions, inflamacions, obstruccions, etc.), I proporciona informació de la funció renal.
Com es fa la prova i que durada té?
Després de despullar-lo, el pacient passarà sol a la sala d'exploració on se li practicarà una radiografia simple del abdomen.
A continuació, se li injectarà en una vena el contrast, i se li practiquessin diverses radiografies en diferents intervals de temps, amb la finalitat d'estudiar la forma i funció dels ronyons, així com el seu pas pels urèters, i la forma de la bufeta urinària.
L'exploració dura, normalment, uns 30 minuts.
Com és la preparació que he de fer?
Cal que el pacient no hagi menjat en les 4-6 hores prèvies a l'exploració. En general, no és necessària una altra preparació especial, llevat de la neteja del còlon.
Qui interpreta els resultats?
Un metge especialista en Radiologia interpreta les imatges i emet un informe radiològic escrit que serà dirigit al metge que li ha sol · licitat l'exploració.
Quins són els beneficis comparats amb els riscos?
La prova es realitza després d'administrar contrast iodat, al qual hi ha un petit risc de reacció al·lèrgica, majoritàriament lleus. Les reaccions greus són extraordinàriament rares, però possibles. Li demanaran que signi el seu consentiment per practicar aquesta exploració.
Podeu consultar a la nostra web aquest consentiment en el qual s'especifiquen els riscos de l'exploració.
CISTOGRAFIA - CUMS
Què és?
És una prova d'imatge que consisteix a administrar contrast diluït, a través d'un catèter que després es retira. Es valora el pas d'orina per bufeta i uretra i es diagnostiquen anormalitats del tracte urinari inferior.
Com es fa la prova i que durada té?
Després de despullar-lo, el pacient passarà a la sala d'exploració on se li practicarà una radiografia simple del abdomen.
A continuació, se li col·locarà una sonda a la uretra, per a posteriorment injectar un contrast iodat i omplir la bufeta urinària, per a la seva valoració. Si se us demana seu metge, es pot realitzar un estudi de la uretra durant la micció.
L'exploració dura, normalment, uns 30 minuts.
Com és la preparació que he de fer?
Cal que el pacient no hagi menjat en les 4-6 hores prèvies a l'exploració. En general, no és necessària una altra preparació especial, llevat de la neteja del còlon.
Qui interpreta els resultats?
Un metge especialista en Radiologia interpreta les imatges i emet un informe radiològic escrit que serà dirigit al metge que li ha sol·licitat l'exploració.
Quins són els beneficis comparats amb els riscos?
La prova es realitza després d'administrar contrast iodat, al qual hi ha un petit risc de reacció al·lèrgica, encara que mínima en no administrar contrast per via intravenosa. Li demanaran que signi el seu consentiment per practicar aquesta exploració.
La prova és mínimament invasiva i les complicacions són rares. Hi ha una exposició a raigs X, encara que la radiació és mínima.
Quines són les limitacions de la prova?
No és una tècnica adequada en la valoració de l'obstrucció renal.
No s'ha de realitzar en el moment d'infecció urinària activa.
Extret del web de la Societat Espanyola de Radiologia Mèdica (SERAM).